(Polinèsia, 1772 – 1776)
Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
Amat, illa d’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Amargós, torre d’
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d’Amargós.
Alorda Park, l’ *
Veure> Toixoneres (poblat dels ibers).
Almirra, tractat d’ -1244-
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26 març 1244)
Tractat signat al castell d’Almirra.
Quan Jaume I de Catalunya havia conquerit bona part del regne de València, l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l’intent d’apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s’emparà en canvi d’Énguera, que també corresponia a la zona d’expansió de la Corona catalano-aragonesa. Com a represàlia, Jaume I s’apoderà de Villena.
Finalment tingué lloc l’entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar.
Almoina, Pia
(Països Catalans, segle XI – segle XIX)
Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats.
A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del segle XV, fou creada el 1228.
També n’hi havia a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d’Almoina d’En Conesa, i a Palma de Mallorca.
Almina, comtat de l’
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.
Almansa, batalla d’ -1707-
(Almansa, Castella, 25 abril 1707)
Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Borbó, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III de Catalunya.
La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.
Almafà *
Antic nom de la població de Sant Climent de Llobregat.
Alguer, influència catalana a l’ -1354/s. XVI-
L’Alguer constitueix un reducte de la llengua catalana (alguerès) dins del domini lingüístic sard.
Construïda com a plaça forta a la primeria del segle XII, la família genovesa dels Doria en féu, durant dos segles, la base de la seva potència econòmica a Sardenya, i aquesta fou la raó per la qual esdevingué un objectiu per a Venècia.
El 1353 els venecians, aliats amb Pere III el Cerimoniós, hi derrotaren, en el combat naval de l’Alguer, una esquadra genovesa. Fou conquerida pel rei de Catalunya el 1354, després d’un setge molt llarg que provocà el despoblament de la ciutat i el seu repoblament per catalans, que es regiren per un estatut municipal semblant al de Barcelona.
Centre de l’activitat catalano-aragonesa al nord de Sardenya, experimentà un considerable creixement econòmic i demogràfic fins al segle XVI, seguit d’una fase de decadència que es prolongà fins al segle XIX.
Ha estat el lloc sard més catalanitzat i encara avui s’hi parla català (alguerès).
Alentorn, marquesat d’
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial creat el 1705 per l’arxiduc Carles d’Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d’Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.
Dades dels Països Catalans 