(Barcelona, maig 1808)
Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).
(Barcelona, maig 1808)
Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l’antic terme d’Arties.
Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.
Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.
Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.
Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.
Despoblat, a l’antic terme particular de la Granadella; era una masia esmentada des del segle XII.