(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Buixalleu.
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Buixalleu.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Antiga quadra, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener.
El segle XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit l’any 1850 al general Joan Prim i Prats.
A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit l’any 1926 a Pere Bosch-Labrús i Blat, industrial, fill de Pere Bosch i Labrús.
(Borja, Aragó, 1190)
Acord entre Alfons I de Catalunya i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
(Càller, Sardenya, Itàlia)
(it: Bonaria) Actual barri de la ciutat. Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller.
Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana.
Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller.
La seva antiga església parroquial, edifici d’un sola nau d’estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l’orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970.
La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536.
(l’Hospitalet del Llobregat, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l’extrem oriental del terme.
Sorgí al voltant del 1950.
(Catalunya, segle XV – )
(o del Bullidor) Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.
El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.
(o Boldís) Antic municipi, format pels pobles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà, agregat el segle XIX a l’actual.