Arxiu d'etiquetes: 1487

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1419 – després 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.

Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).

Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:

  • Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV)  El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
  • Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV – després 1519)  Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).

Català de Valeriola i Cifré, Guillem Ramon

1 Resposta

(València, 1487 – 4 juny 1558)

Cronista. De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians. Fou jurat de València el 1522 i el 1523.

Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins al 1521, interessant per alguns detalls personals que hi figuren.

Aragó i de Gurrea, Alfons d’

1 Resposta

(Saragossa, 1487 – 1550)

Comte de Ribagorça (1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó i Jonquers. El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix. A la mort de Ferran II (1516), anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó i Roig, retornà amb el rei a la península.

En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume. El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí.

Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies.

Bollidor, baronia del

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – )

(o del Bullidor)  Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.

El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.