Arxiu de la categoria: Història

Carxol

(Vilallonga del Camp, Tarragonès)

Antic terme, al límit amb els termes de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al segle XVI.

Era el seu centre el mas i la torre de Carxol.

Cardener, el -Solsonès-

(Solsonès)

Nom amb què també ha estat coneguda la comarca, inclosa generalment, però, Cardona i la seva rodalia, territori que coincideix aproximadament amb el de l’antic vescomtat de Cardona.

Cap d’Aran -nom oficial-

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(o Alt Aran) Nom oficial del municipi format el 1968, per la fusió dels municipis de Salardú, Bagergue, Tredòs, Gessa i Arties, i que després fou nomenat Naut Aran.

Canyà -Alt Empordà-

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, prop del qual hi havia l’estany de Canyà, actualment dessecat, i l’església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes.

Campus Iuncarius

(Alt Empordà)

A l’època romana, zona baixa pantanosa, a la costa, entre Roses i Empúries.

El nom del poble de la Jonquera hi és relacionat.

Campillo, tractat de -1281-

(Campillo, Aragó, 27 març 1281)

Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.

Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).

Cambra de la Sumària

(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)

Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya i presidit pel lloctinent del gran canceller.

La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.

Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.

Camareria

(la Pobla de Mafumet, Tarragonès)

Antiga quadra, la qual, juntament amb Reus, era, el 1392, del patrimoni i de la jurisdicció del cambrer de la seu de Tarragona.

Càller, cap de

(Sardenya, Itàlia)

Una de les dues demarcacions administratives de l’illa, creades (1354) durant l’època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura.

Tenia un governador, amb residència a Càller.

Calders del Baix Penedès *

(el Vendrell, Baix Penedès)

Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Vicenç de Calders.