(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l’estany de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià.
Passà als Miquel, barons de Púbol.
(Segarra, segle XIII)
Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt.
El 1277 es trobava sense monjos que l’administressin.
(Os de Balaguer, Noguera, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort, comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.
El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull (mort el 1786).
(Barcelona / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Antic coll del pla de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc.
Era el límit meridional de l’hort i vinyet de Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O’Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano.
(Osona)
Nom adoptat l’any 1937 per al municipi de Sant Quirze de Besora.
(Biosca, Segarra, segle XVI – )
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.
A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.
(llat: Baetulo) Nom d’una ciutat romana, que correspon a l’actual ciutat de Badalona.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit l’any 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora, del Catllar i de Rocabruna (Ripollès), mort el 1707.
Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego.
(Garrotxa)
Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.
Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.
Dades dels Països Catalans 