Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vilamalla (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,77 km2, 45 m alt, 1.146 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, al sector de la dreta del riu Manol i la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses i farratges). La ramaderia bovina i porcina, les granges d’aviram i les activitat derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en ascens.

El poble és prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou; l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, estigué fortificada; havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Dins el municipi hi ha també part del veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamacolum (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,57 km2, 5 m alt, 325 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector pròxim a la costa, a la plana empordanesa formada pels rius Fluvià i la Muga, a les ribes del canal de Sirvent. El territori és completament planer i fèrtil (els antics estanyols foren dessecats).

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters), regats per nombroses sèquies adjacents al rec Sirvent. La ramaderia ovina i porcina complementa l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble, dit també Vilacolum de Baix, per oposició al veí poble de Vilacolum (o Vilacolum de Dalt), del terme de Torroella de Fluvià, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, amb estructures d’època romànica (segles XI-XII), antigament fortificada i que ha estat restaurada els darrers anys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

21 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,04 km2, 124 m alt, 2.340 hab (2017)

0tarragonesSituat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l’extrem nord-oest de la comarca.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del segle XVII; resta un portal de l’antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d’on procedeix el famós cirurgià Pere Virgili.

El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l’Obra, les Sorts i Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l’antic poble de Font de l’Astor i l’ermita del Roser.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga de Ter (Ripollès)

16 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 64,20 km2, 1.067 m alt, 406 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall de Camprodon, a les ribes del Ter; força accidentat.

Agricultura de secà (cereals i patates). La major part de l’accidentat territori és coberta per boscs de pins, faigs i roures i per pasturatges. Important ramaderia bovina i ovina; aviram. Centrals hidroelèctriques de Brutau i de Tregurà. Àrea comercial d’Olot.

El poble és en una de les primeres terrasses a l’esquerra del Ter; l’església parroquial de Sant Martí és un notable exemplar romànic (segle XII). A la sortida del poble hi ha les petites capelles dels Dolors i de Sant Domènec.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Tregurà, Abella i la Roca de Pelancà, l’antic terme de Vallvigil, l’antic castell i santuari del Catllar i el veïnat del Cros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaller (Alta Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 59,23 km2, 981 m alt, 547 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana.

Els conreus més estesos són els de farratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d’estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l’antigua quadra i actual masia de Cierco.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilalba Sasserra (Vallès Oriental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,05 km2, 200 m alt, 690 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant nord de la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Besòs i la Tordera. El petit territori és cobert en part de bosc de pins i alzines.

Alterna l’agricultura de secà (cereals i farratge) amb la de regadiu. Ramaderia bovina; aviram. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Trentapasses, a l’extrem septentrional, únic nucli de població agrupada. L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Serra, anomenda anteriorment Santa Maria de Vulpeies (Vilalba Sasserra des del segle XV), és esmentada ja el 1023, l’edifici fou renovat el segle XIII i ampliat als segles XVI i XVII. A ponent de Trentapasses hi ha el dolmen de la Pedra de l’Arca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilalba dels Arcs (Terra Alta)

6 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 67,25 km2, 450 m alt, 643 hab (2017)

0terra_altaSituat en un territori pla, al vessant sud-occidental de la serra de la Fatarella, al nord de Gandesa. Força accidentat.

Agricultura de secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Cooperativa vinícola i oleícola. Petits tallers de confecció. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Tortosa i de la de Móra d’Ebre.

La vila és al sector meridional del terme; església parroquial de Sant Llorenç. Prop de la població hi ha l’ermita dels Dolors.

Entre els segles XV i XVI els hospitalers crearen la comanda de Vilalba dels Arcs. A la batalla de l’Ebre (guerra civil) el lloc perdé un 35% de la població i la vila restà molt destruïda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilajuïga (Alt Empordà)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilagrassa (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 19,87 km2, 355 m alt, 522 hab (2017)

0urgellSituat a la conca mitjana de l’Ondara, al centre de la comarca, a l’oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues.

Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.

La vila és a l’esquerra del riu d’Ondara; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, conserva una notable portada del segle XIII.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d’Estadella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

205 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,65 km2, 223 m alt, 39.532 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la plana central de la depressió del Penedès, a l’esquerra del riu de Foix.

Agricultura quasi totalment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, el qual és seguit en importància pel de cereals i el d’oliveres. Sobresurt la indústria vinícola, seguida de l’alimentària, de pinsos, tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció. Estació de Viticultura i Enologia (1901) i diverses entitats i fires relacionades amb el món del vi: Museu del Vi (1942), Setmana de la Vinya i el Vi del Penedès (1943) i Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert; Cooperativa Vinícola del Penedès. Caixa d’Estalvis del Penedès. Centre d’un àrea comercial important des de l’edat mitjana. Població en ascens (en el període 1960-80 es va duplicar).

La vila, fundada a mitjan segle XII, es troba en un important nus de comunicacions (ja hi passava la via Augusta); hi destaquen l’església basílica de Santa Maria, amb façana neogòtica (1903); les esglésies de Sant Joan (romànico-gòtica) i de Sant Francesc (gòtica), el Palau del Fraret (1308) i els casals del Marquès d’Alfarràs i dels Gomà. A l’antic Palau Reial, del segle XIII, hi ha el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi, amb una mostra d’art popular (càntirs de Vilafranca). Lloc de gran tradició castellera, compta amb un monument als castellers.

El municipi comprèn, a més, el barri de Pere Pau, els veïnats de Dolcet i del Molí de la Rovira, l’antiga quadra de Girbals, les esglésies de Santa Maria dels Horts, de Sant Jaume de Castellmós i de Sant Salvador de Sacalçada i els despoblats de Fontallada i de Vallmoll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques