Arxiu d'etiquetes: Fogars de Montclús

Home, turó de l’

(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)

Pic culminant (1.712 m alt) del Montseny, situat al sud del massís de les Agudes. És el pic més alt de tota la Serralada Pre-litoral. Les aigües dels seus vessants aflueixen cap a la Tordera.

La vegetació, encara que correspon a la muntanya mitjana, forma un paisatge de muntanya atlàntica (faigs, avets) a causa del clima, extremat (mediterrani d’alta muntanya), amb forta pluviositat (900 mm anuals), important nivositat i una temperatura mitjana anual de 6,8 ºC.

Eduard Fontseré hi instal·là l’observatori del turó de l’Home.

Costa de Montseny, la

(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)

Poble (620 m alt), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.

L’església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica.

Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 39,72 km2, 386 m alt, 462 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: Falgars)  Estès des del vessant sud-oriental del massís del Montseny, des del turó de l’Home i les Agudes fins a la Tordera, que drena el sector sud-occidental del terme. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (pinedes, suredes, alzinars, fagedes, castanyers i avetoses), que ocupen la major part del terme.

L’explotació forestal és la base de l’economia local, complementada per l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Indústria de la tinta. En el curs del segle XX ha esdevingut centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és sota les roques de Santa Helena; cedí la seva capitalitat al poble de Mosqueroles.

Dins el terme hi ha també el poble de la Costa de Montseny, el santuari i nucli turístic de Santa Fe de Montseny, les ruïnes del castell de Montclús i l’ermita de Santa Helena. El 1981 s’hi creà una Escola de la Natura del Parc Natural del Montseny.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques