Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Montoliu de Lleida (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 7,34 km2, 166 m alt, 469 hab (2017)

0segriaSituat a l’esquerra del Segre, entre les conques d’aquest riu i el riu de Set, al sud de Lleida. El sector meridional del municipi és accidentat pels Tossalets. Travessa el terme pel sud l’autopista de l’Ebre.

Les bases de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment fruiters -pomeres i pereres-), situat al nord, gràcies als regatges del canal d’Urgell; i de secà (cereals i oliveres), al sud, més accidentat. La terra és explotada directament pels seus propietaris. L’avicultura i la ramaderia ovina completen l’oferta econòmica del terme. Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha estat i es manté relativament escassa.

El poble és en un tossal, entre el secà i el regadiu, dominat per l’església parroquial de la Nativitat de Maria.

El municipi inclou l’antic terme, despoblat, de Tabac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montmeló (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 4,00 km2, 72 m alt, 8.748 hab (2017)

0valles_orientalSituat en la confluència del Congost i el Mogent dóna lloc al Besòs, el terme és pla.

L’agricultura (cereals, farratge i vinya) és en regressió a causa de l’expansió de la indústria (sobresurten la metal·lúrgica -sobretot maquinària-, química, del cuir i la fabricació d’argila refractària), que ha partir del 1960 ha omplert el petit terme de polígons industrials, al límit amb Montornès del Vallès, i ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del Congost, a ponent hi ha l’antic raval del Sant Crist de la Grua; l’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 945.

L’expansió moderna s’ha produït en direcció a Parets. El 1991 fou inaugurat el Circuit de Catalunya, instal·lació per a curses i proves de vehicles a motor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – L’Agrupa

Montmell, el (Baix Penedès)

13 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 72,80 km2, 429 m alt, 1.405 hab (2017)

0baix_penedesSituat al nord de la comarca, al sector més elevat, al límit amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès. El relleu és accidentat per la serra del Montmell.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, les oliveres, els cereals i els ametllers. Àrea comercial del Vendrell.

La capital municipal és la Juncosa de Montmell. Al poble del Montmell (626 m alt), actualment deshabitat i, al peu de les restes de l’antic castell de Montmell, hi ha l’església de Sant Miquel, romànica, reconstruïda modernament.

El terme comprèn també els pobles de Marmellar i Aiguaviva, les caseries de la Vall de Sant Marc, de Can Ferrer i de Santsuies, i les masies de cal Sumoi i de les Ventoses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montmaneu (Anoia)

1 Resposta

Municipi d’Anoia (Catalunya): 13,62 km2, 709 m alt, 153 hab (2017)

0anoiaSituat a l’extrem occidental de la comarca, en bona part dins els altiplans de la Segarra, a la capçalera de l’Anoia. Hi ha pinedes, rouredes i carrascars.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i l’avicultura, a més d’algunes activitats turístiques (indústria hotelera) al poble de la Panadella, dins el terme, al coll del mateix nom i a tocar de la carretera N-II de Lleida a Barcelona, a on destaca el Castellot (torre del 1242). Àrea comercial d’Igualada. La població, amb tot, ha experimentat un notable descens els darrers decennis.

A la vila cal destacar l’església parroquial de Santa Maria, amb elements gòtics.

Al terme també hi ha l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer. Al cim de la Creu del Vent s’hi troben força antenes i repetidors de telecomunicacions, així com un radar meteorològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montmajor (Berguedà)

23 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 76,49 km2, 756 m alt, 459 hab (2017)

0berguedaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages i el Solsonès. El terreny, molt dividit, és accidentat, al nord, pels rasos de Peguera.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (amb predomini del blat), complementada per la ramaderia (porcina, ovina i bovina) i l’avicultura. Explotació del bosc (pinedes i una part d’alzinars) per a l’obtenció de fusta. Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El poble es troba al peu d’un turó coronat per l’antiga església parroquial de Sant Sadurní.

Entre els diversos nuclis de població del terme hi ha els pobles de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles i el Pujol de Planès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montgat (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Montgai (Noguera)

8 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,94 km2, 286 m alt, 636 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s’estén a banda i banda del riu.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentat pel canal d’Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l’avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l’economia. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a l’esquerra del riu Sió, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció, del segle XVIII, amb una façana barroca, i per l’antic castell de Montgai.

A l’altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira de Màgia

Montferri (Alt Camp)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 19,15 km2, 229 m alt, 388 hab (2017)

0alt_campA la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l’avicultura. Àrea comercial de Valls. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab).

El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu (segle XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora.

Dins el terme hi ha el poble de Vilardida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montferrer i Castellbó (Alt Urgell)

41 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 176,66 km², 732 m alt, 1.092 hab (2017)

0alt_urgellA l’extrem nord-oest de la comarca. És el resultat de la unió, entre el 1970 i el 1972, dels termes de Montferrer de Segre, Aravell, Castellbó, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó.

L’economia local és basa en la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’agricultura de secà i l’explotació del bosc, si bé el sector industrial (de la fusta, elaboració de pinsos i material per a la construcció) n’és el principal recurs econòmic. Incipient indústria hotelera i dels serveis afavorida pel turisme.

El cap municipal és el poble de Montferrer, aturonat. A Castellbó és destaca la col·legiata de Santa Maria, de transició romànico-gòtica.

Dins el terme hi ha l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montesquiu (Osona)

8 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 4,94 km2, 577 m alt, 960 hab (2017)

0osona(o Montesquiu de Besora)  Situat a la conca del Ter, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Ripollès. El relleu és muntanyós, amb pinedes i rouredes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern i blat de moro) i la indústria, sobretot tèxtil (que aprofita el desnivell del riu en un meandre) i química. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la dreta del riu, a l’altra banda del qual s’aixeca el castell de Montesquiu, del segle XIII, centre d’activitats culturals i turístiques. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el parc natural del Castell de Montesquiu. El 1940 se segregà del municipi de Sant Quirze de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques