Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Congrés Jurídic Català, Segon

4 Respostes

(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)

Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.

S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.

Congrés Jurídic Català, Primer

6 Respostes

(Barcelona, 17 maig 1936)

Assemblea convocada per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d’Amadeu Hurtado.

Els objectius foren fixar l’abast de l’autonomia aconseguida amb l’Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera.

Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon

5 Respostes

(Catalunya, 30 abril 1986 – 11 maig 1986)

Congrés. Presidit per Antoni M. Badia i Margarit.

Es dividí en set seccions amb una seu particular per a cadascuna d’elles: normalització lingüística (Lleida), mitjans de comunicació i tecnologies (Perpinyà), sociologia (Girona), relació entre llengua i dret (Andorra), lingüística social (Illes Balears), ensenyament i llengua (Tarragona) i història de la llengua (València).

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Primer -1906-

14 Respostes

(Barcelona, del 13 al 18 octubre 1906)

Congrés. Celebrat amb l’objectiu de defensar i d’estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.

S’hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l’amor a la llengua, i s’hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els catalans Pompeu Fabra, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i Joan Alcover i Maspons.

Les sessions es van desenvolupar dins una atmosfera d’entusiasme, i malgrat el diletantisme d’alguna contribució, el congrés constituí una presa de consciència col·lectiva, assentà les bases d’un estudi científic del català i enfortí l’entitat del català dins el concert de la romanística.

Congrés d’Higiene de Catalunya

2 Respostes

(Barcelona, 27 juny 1906)

Reunió. Organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana.

El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva.

Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social.

Hi participaren 295 congressistes.

Conferentia Club

3 Respostes

(Barcelona, 26 març 1929 – 1973)

Associació cultural. Fundada amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari. Hi donaren conferències Andrés Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant.

Deixà d’actuar durant la guerra civil. El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat.

Conferència Físico-Matemàtica Experimental

14 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1764 – 1892)

Institució científica. Pel desembre de 1765 s’aprovaren els estatuts, instal·là la seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física).

El 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Conestable, retaule del

4 Respostes

(Barcelona, 1465)

Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.

El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.

Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.

Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.

Comunicació Literària

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII)

Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.

Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català, composta no més tard del maig de 1796.

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l’Apologia, i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta.

Comte Arnau, el

5 Respostes

(Ripollès, segle XVI)

Personatge mític. Ha donat peu a una de les llegendes més conegudes del llegendari català.

Aquesta té l’origen en una balada popular nascuda probablement al segle XVI a la comarca del Ripollès, transmesa oralment i recollida posteriorment (segle XIX) per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals.

El tema de la cançó va ser de seguida adoptat per Víctor Balaguer i altres escriptors romàntics, que el van reelaborar tot relacionant-lo amb tradicions més antigues i van convertir el personatge del comte en un heroi impietós i disbauxat, l’ànima del qual erra sense repòs per les muntanyes de la Catalunya Vella.

A partir de llavors, la llegenda ha generat una abundant literatura, i ha esdevingut font d’inspiració de poetes, escriptors i dramaturgs, i alhora ha passat a Mallorca, on l’heroi és conegut pel nom del Comte Mal.