Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Cubana, La

(Sitges, Garraf, 1980 – )

Grup teatral. S’inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic.

Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994).

També ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (TV3, 1993).

Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç: La Cubana

croat -moneda, 1285/1707-

(Barcelona, 1285 – 1707)

Moneda d’argent.

Creada per Pere II de Catalunya, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.

Anomenada així per la gran creu que tallava el revers.

Cristianisme, Església i Societat

(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)

Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.

Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.

Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.

Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.

Creu de Sant Jordi

(Catalunya, 18 desembre 1981 – )

Distinció que atorga la Generalitat de Catalunya per a distingir, segons el seu criteri, a personalitats i entitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

Cova del Drac, la

(Barcelona, novembre 1965 – 1993)

Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.

De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.

El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.

Courbet, Agrupació

(Barcelona, 1918 – 1919)

Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys 1920, representaven l’ala jove del noucentisme.

El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica.

Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

Cors de Clavé

(Catalunya, 1850 – )

Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).

Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.

Enllaç: Federació de Cors de Clavé

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

(Catalunya, 1983 – )

(CCRTV)  Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió “TV3”, “Canal 33”, TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio “Catalunya Ràdio” i “Ràdio Associació de Catalunya”, a les quals s’afegiren després “Catalunya Música”, “Catalunya Cultura” i “Catalunya Informació”.

L’any 2007 passà a anomenar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Enllaç web: CCMA

Cordelles, Col·legi de

(Barcelona, 1593 – 1812)

Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.

Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.

L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.

Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.

Coral Sant Jordi

(Barcelona, 1947 – )

Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.

Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.

El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.

És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.

Enllaç web: Coral Sant Jordi