(Barcelona, 1972 – )
Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.
Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.
Enllaç: Coral Càrmina
(Barcelona, 1961 – )
Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic.
Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió.
Ha actuat a diversos països europeus.
(Barcelona, 1951 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.
El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.
Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.
Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.
(Països Catalans, 1992 – )
(CCEPC) Entitat de la Universitat Pompeu Fabra. Amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i col·laboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades.
Agrupa bona part dels centres d’estudis locals i comarcals en l’àmbit lingüístic català (més de quaranta el 1996).
(Catalunya, 1985 – )
Entitat d’àmbit nacional. Aplega les colles de ball de bastons (unes 90 colles censades), que està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen (ja es ballava al segle XII), que sempre havia estat integrat només per homes, fins al final dels anys 1960 en que començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades.
Els objectius bàsics de la Coordinadora són l’organització i promoció d’actes culturals, populars i folklòrics, generalment de caire bastoner, per incrementar i difondre la cultura tradicional i popular catalana.
(Barcelona, 1973 – 1989)
(CIDC) Entitat d’administració local. Fundada per la diputació de Barcelona, l’ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona; posteriorment s’hi adheriren les cambres de comerç de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat i la Corporació Metropolitana.
Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació.
Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la de l’estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i tècnica d’arreu del món, accessibles per mitjans teleinformàtics.
Ha creat diverses bases de dades: ECOCAT, d’economia de Catalunya, i el Banc d’Estadístiques Municipals, amb dades dels municipis de Catalunya. Edita diverses publicacions, com l’Anuari Estadístic de Catalunya (des del 1985).
El 1989 es convertí en l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
(Catalunya, 1986 – 2007)
Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.
La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.
El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).
(Barcelona, 1886 – )
Institució. Fundada amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 fou vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i ambdues institucions foren dirigides per Josep Rodoreda. El 1963 obtingué el reconeixement oficial de conservatori superior de música.
Els seus directors han estat importants músics catalans.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
(Catalunya, 2000 – )
Organisme de la comunitat islàmica. Constituïda amb una trentena de mesquites.
Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública.
Dades dels Països Catalans 