Veure> Jaume d’Alarig (diplomàtic català del segle XIII).
Veure> Eduard Batiste i Alentorn (escultor català, 1855-1920).
Dalmau d’Alentorn (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.
Guillem d’Alentorn (Catalunya, segle XII) Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)
Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.
(Catalunya, segle XVII)
Famós bandoler que pertanyia als seguidors del conegut Perot Rocaguinarda.
El seu ascendent fou tan gran que arribà a exigir dues mil lliures als consellers de la ciutat de Manresa.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)
Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives.
El darrer, que fou sens dubte la figura principal d’aquell obrador, era gendre d’Albiols.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Forjador. Autor d’una reixa de la Cambra Daurada (1542) del palau de la Generalitat de Barcelona i d’una altra a la capella de Sant Agustí.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)
Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.
La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. En 1166 fou un dels signats de l’acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d’Urgell.
