(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Capitost absolutista. Després d’intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró.
Fou afusellat pels governamentals.
(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
(Vilafant, Alt Empordà, segle XVIII – Llorà, Gironès, 1810)
(dit “el Ferrer“) Cap d’una partida de brivalles que actuà a la Garrotxa durant la Guerra del Francès i morí en un combat contra els “almogàvers” empordanesos comandats per Narcís Gay.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XV – Catalunya, segle XV)
Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).
Ferran II de Catalunya va absoldre’l després d’haver estat condemnat a mort.
(València, 1695 – Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1758)
Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat de València (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58).
Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57).
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Barcelona, segle XIX – 1892)
Advocat. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català.
Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1881.
(Barcelona, 1797 – Cardedeu, Vallès Oriental, 1865)
Industrial i polític. Soci de la fàbrica de teixits Bonaplata, fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (1835) i alcalde de la ciutat (1836).
(Catalunya, segle VIII – 820)
Comte d’Urgell, Cerdanya i possiblement d’Osona-Bages.
Al servei del rei franc Lluís el Pietós va participar en les campanyes d’aquest per Catalunya (801) fins a Tortosa.
Fou nomenat comte d’Urgell i Cerdanya per Carlemany (813).
(Catalunya, segle X – 995)
Comte de Pallars (963-995). Fill dels comtes Llop i Goldregot, governà juntament amb els seus germans Ramon III i Sunyer I.
Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals.
