(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)
Abat de Santes Creus (1375-80). La seva actuació a l’abadiat fou notable. Gaudia de l’amistat de Pere III el Cerimoniós.
A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d’interès.
(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)
Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.
Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.
(Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924)
Poeta. Fundà la revista “Muntanyes Regalades”, de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Antoni Maria Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear.
Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904).
Altre nom amb què és conegut el director de cinema català Gonçal Pardo i Delgràs (1897-1984).
(Utrera, Andalusia, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1915)
Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l’anarquisme.
(Hostalric, Selva, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)
Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n’escriví un Itinerari de bon interès.
(la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 – Catalunya Nord, segle XVIII)
Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís.
Pel maig de 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.
(Estats Units d’Amèrica, 1852 – 1927)
Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel.
Ell i la seva família van regalar a l’Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.
(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340)
Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330.
Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336).
