Arxiu de la categoria: Biografies

Daví i Güell, Domènec

(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)

Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).

Daura i Garcia, Pere

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)

Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.

Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.

Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.

Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.

Daunas, Ermengol

(Barcelona, 1843 – 1903)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma.

Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians.

Dato Iradier, Eduardo

(A Corunya, Galícia, 1856 – Madrid, 8 març 1921)

Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació del govern de Silvela-Polavieja. Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes.

La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona.

El 1913 formà govern i el 18 de desembre de 1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista.

L’any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues).

Morí víctima d’un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans.

Datini, Francesco de Marco

(Prato, Itàlia, 1335 – 1410)

Mercader. L’any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394).

La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d’Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.

D’Astorga, Emmanuele

(Augusta, Sicília, Itàlia, 20 març 1680 – Madrid, 1757)

Compositor. Cridat a Barcelona a la cort del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara; junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador (1711).

Darnius, Dalmau de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Estigué al servei del rei Martí I l’Humà. En 1409-10 fou ambaixador d’aquest a Navarra, Borgonya i França.

Amb Jofre d’Ortigues anà novament d’ambaixador a França, en 1412, representant-hi el rei Ferran I de Catalunya.

Darmstadt, Jordi de *

Veure> Jordi de Hessen-Darmstadt (militar imperial austriacista, Àustria, 1669-Barcelona, 1705).

Darder i Vidal, Pere

(Barcelona, 24 gener 1933 – 14 juliol 2022)

Escriptor i pedagog. Es dedicà a l’ensenyament.

Ha publicat l’opuscle La instrucción en la formación de la persona (1964) i el llibre El nen i l’altre (escrit en col·laboració amb Ramon Canals, premi Antoni Balmanya 1965).

Darder i Rodés, Joan Baptista

(Barcelona, 1887 – 1944)

Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.

Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.