(Tarraco, segle III)
Retòric de l’època romana. Era curador del temple d’August i prefecte de les muralles. És autor d’unes Declamationes.
Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.
(Tarraco, segle III)
Retòric de l’època romana. Era curador del temple d’August i prefecte de les muralles. És autor d’unes Declamationes.
Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.
(Barcelona, segle XV)
Polític. Era conseller de la ciutat el 1443. Amb aquest caràcter, i com a marmessor de la reina Violant de Bar, s’ocupà de vendre dues propietats d’aquesta, les viles aragoneses de Borja i Magallón, al rei Alfons IV de Catalunya.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II.
L’11 de gener de 1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
(Barcelona, 1847 – Madrid, 8 abril 1873)
Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula.
Assolí bons èxits durant la seva curta carrera.
(Catalunya, segle XVII)
Músic i frare benedictí. Prengué l’hàbit a Montserrat el 1609.
Ocupà l’abadiat del monestir de Sant Genís de Fontanes (Rosselló).
També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Col·laborà a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc (1287), almenys pel que fa a l’aspecte financer dels preparatius.
Aquest pot ser l’homònim que, el 1315, rebé dels comtes de Pallars el feu de la vila i de la vall d’Espot.
(Barcelona, 1876 – Madrid, 1965)
Diplomàtic i segon marquès de Rialb.
Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l’Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)
Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.
Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.