(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)
Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).
És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.
(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)
Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.
Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor. A partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
És autor de música religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Saúl convencido por David, San Magín (1940) i dos de tema marià.
(Catalunya, segle XVI – Roma, Itàlia, segle XVI)
Frare caputxí. Era superior de la custòdia recoleta franciscana de Catalunya. Suprimida aquella per Felip II, entrà a formar part de la nova província caputxina de Catalunya (1583).
En seria definidor i superior provincial el 1593. Gaudí d’un gran prestigi.
Morí a Roma, mentre assistia a un capítol general de l’orde.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.
(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)
Impressor. Establert a Girona. També era mestre de minyons.
El 1851 es publicà ell mateix, signant-lo amb pseudònim, una miscel·lània poètica dedicada a santa Caterina de Siena.
(Urgell, segle XVIII – Sevilla, Andalusia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar.
Fou professor de l’Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables.
Dirigí l’observatori de Sant Ferran de Sevilla.
