(Catalunya, segle XIV)
Marí. Amb Jaume Boscà fou l’assessor de l’almirall Bernat II de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana.
Llombard, Joan
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Biografies
Llocer, Climent
(Ribes de Freser, Ripollès, 25 juliol 1742 – Sentfores, Osona, 24 agost 1804)
Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d’Eivissa el 1795.
Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.
Llobet i Mas-Navarro, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal.
És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.
Llobet -varis bio-
Llobet (Catalunya, segle XI) Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.
Bernat Josep Llobet (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.
Joan Llobet (País Valencià, segle XIV – València, 1435) Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.
Joan Llobet (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460) Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.
Martí Llobet (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.
Silvi Llobet (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095) Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.
Llobera, Pere de
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149), amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que secundaren les tropes de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Rebé de compensació unes cases, dins el pla de repoblació de la ciutat.
Llobera -mercaders-
(Barcelona, segle XV)
Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.
Fou iniciada per Joan de Llobera.
Lloaces i Peres, Ferran de
(Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 29 febrer 1568)
Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s’oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere (VII) Maça de Liçana i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona.
Ocupà, successivament, les seus episcopals d’Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60), els d’arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68) i president de la Generalitat (26 novembre 1559 – 1560).
Reformà el tribunal d’Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d’Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d’Antioquia a títol honorífic (1566).
Dedicà a Carles I de Catalunya la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d’Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d’Oriola la seva important biblioteca, nucli de l’actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.
Llitrà, Miquel
(Palamós, Baix Empordà, segle XVII – 1649)
Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats.
Llinàs, Francesc
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Compositor. Era un dels seguidors de Josep Duran.
Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de
(Barcelona ?, segle XVIII – Marsella ?, França, segle XIX)
Militar i polític. Fou membre de la diputació de Barcelona (1841), diputat a corts per Barcelona (1842) i president de la Junta Suprema de Vigilància Antiesparterista.
S’exilià a Marsella.
