(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, segle XIX)
Advocat i terratinent. Llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic.
Fou el pare de Josep Maria Llopis i de Casades.
Llopis i Bofill, Manuel
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Biografies
Llopis, Pere
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Li ha estat atribuïda, amb incertesa, la versió catalana de les Antiquitats judaiques, de Flavi Josef, editada a Barcelona en 1482.
Llopis, Arturo *
Pseudònim amb que signava el periodista català Artur Llorens i Opisso (1909-68).
Llopart, Berenguer
(Catalunya, segle XIV)
Pintor. Establert a Barcelona.
Realitzà treballs a la Casa de la Ciutat (1370) i al retaule major de la seu barcelonina (1377).
Llopard, Bernat
(Barcelona, segle XV – 1460)
Argenter. Ciutadà de Barcelona.
Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera (1435), feta a l’obrador del seu mestre o soci Marc Canyes.
Llop I de Bigorra
(França, segle IX – vers 910)
Comte de Bigorra (865-vers 910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Llop -magnat-
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d’Osona Guadall II i de la dama Ermetruit.
Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir II i Ramon I d’Osona, així com Arnulf, bisbe de Vic.
Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.
Llompart i Moragues, Gabriel
(Palma de Mallorca, 1927 – 5 octubre 2017)
Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.
Ha publicat nombrosos treballs, a la “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, a “Analecta Sacra Tarraconensia” i a moltes altres revistes i llibres col·lectius.
És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.
Llompart i Jaume, Gabriel
(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)
Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.
Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).
Llompart i de la Peña, Josep Maria
(Palma de Mallorca, 23 maig 1925 – 28 gener 1993)
Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista “Papeles de Son Armadans”, dirigida per Camilo J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll.
Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d’Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l’entroncament amb l’Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l’Obra poètica (I-II).
Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991).
Fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
