(València, 18 octubre 1935 – Benaguasil, Camp de Túria, 1 gener 2015)
Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).
Codonyer i Caballero, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Codonyer, Joan
(València, 1864 – País Valencià, segle XIX)
Enginyer industrial. Fou professor a les universitats de València, Saragossa i Barcelona.
Nomenat director tècnic de la primera empresa valenciana d’energia elèctrica, instal·là a València el primer sistema d’enllumenat elèctric, així com els primers telèfons (1883).
Més tard dirigí les fàbriques de tabac de València i Alacant, i les fàbriques de gas i electricitat propietat del marquès de Campo.
Codina i Armengot, Eduard
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1908 – 9 agost 1979)
Arxiver i publicista. Dirigí el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, la revista “Penyagolosa” i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons.
També és autor de les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábrica de loza fina (1980).
Codet, Lluís
(Perpinyà, 8 octubre 1876 – Le Havre, Normandia, França, 27 desembre 1914)
Escriptor. Fou diputat de l’Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes durant la Primera Guerra Mundial.
És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).
Coder, Joan
(Prada, Conflent, 1778 – 1841)
Farmacèutic i botànic. Les seves noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals.
Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l’Euphorbia.
Fou el descobridor de l’Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms.
Codalet, Pere Ramon de
(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)
Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.
Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.
Coch i Bordils, Bartomeu
(Inca, Mallorca, 1525 – Palma de Mallorca, 1587)
Jesuïta. Fou provincial de l’orde a Sardenya.
Assolí gran fama com a predicador.
Cloostermans i Buiza, Josep
(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.
L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
Climent i Sebastián, Francesc
(València, 1849 – 1915)
Industrial. Dirigí l’empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic.
És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el segle XIX.
Climent i Cavedo, Manuel
(Gandia, Safor, 1 gener 1810 – Madrid, 14 febrer 1870)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l’òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856).
Publicà una notable Gramática musical (1852).
