Arxiu de la categoria: Biografies

Colom i Cifré, Joanot

4 Respostes

(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 3 juny 1523)

Dirigent agermanat. Barreter d’ofici a Palma, l’any 1520 fou empresonat pel virrei Miguel de Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521).

Després de l’assassinat del cap de l’alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d’excessos. Una bona part de la noblesa s’hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa.

Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l’emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei.

Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d’una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal.

Colom, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1749 – 1806)

Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Fou vicari general de Mallorca.

Escriví nombroses obres en llatí.

Collingwood, Cuthbert

Deixa un comentari

(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)

Almirall anglès titulat lord Collingwood.

El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.

La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.

Colldecanas, Guillem

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Monjo benedictí. Fou prior del monestir del Coll de Panissars.

Escriví el tractat Vitae solitariae.

Collado -varis bio-

5 Respostes

Joan Collado  (València, 1731 – 1767)  Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.

Lluís Collado  (València, segle XVI)  Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.

Lluís Collado  (País Valencià, segle XVIII)  Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.

Coll i Vilaceca, Josep

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)

Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).

Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).

La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.

Coll i Prohens, Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)

Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.

Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.

Coll, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)

Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.

Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.

Colera d’Avinent, Sebastià Dionís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)

Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.

Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.

Colechà, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1746 – 1824)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.

Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.