(Ribesaltes, Rosselló, 26 febrer 1820 – 10 maig 1877)
Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines.
És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes.
Despoblat, a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga vil·la romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se’n perd tota notícia des de mitjan segle XVI.
(Ribesaltes, Rosselló, 12 gener 1852 – París, França, 3 gener 1931)
Militar. Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà. Participà en la defensa de París el 1870, i el 1885 anà a les colònies. Després d’una brillant carrera militar, amb missions exitoses a Tonquín i a l’Àfrica Equatorial Francesa, fou cap de l’Estat Major General (1911).
Durant la I Guerra Mundial dirigí els exèrcits del nord i nord-est. Per fer cara a l’ofensiva alemanya ordenà una retirada estratègica. Aquesta maniobra li permeté de contraatacar victoriosament al Marne (6-13 setembre 1914) i salvà la capital.
Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2 de desembre de 1915. El desembre de 1916 fou reemplaçat pel general Nivelle. Fet mariscal de França i enviat (1917) als EUA per preparar la incorporació de les forces nord-americanes.
Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre. El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia importants escriptors, intel·lectuals i pintors de Catalunya.
Símbol de la causa aliada a Catalunya, el maig de 1920 la seva estada a Barcelona fou motiu de manifestacions catalanistes, quan visità la ciutat per presidir els Jocs Florals.
Deixà unes Memòries (1932). Parlava català, però ha deixat poca cosa en la seva llengua.
Francesc Giginta (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453) Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:
Francesc Giginta (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522) Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.
Francesc Giginta (Rosselló, segle XVI) Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).
(Rosselló, segle XIV – segle XVI)
Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV) Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.
Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV) Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.
(Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757)
Escriptor. Eclesiàstic, estudià filosofia i teologia a Perpinyà.
A Illa conegué Simó Salamó, amb qui escriví diverses obres en llatí, com Compendiosa regula cleri (1753), Praeparatio proxima ad mortem (1756) i Regula cleri ex sacris litteris (1757), en català publicaren una interessant Regla de vida… (1755), d’estil i de llenguatge molt acurats, que fou complementada amb un Manual de càntics que es canten en les missions que es fan en lo bisbat d’Elna (1755), primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana.
(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)
Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.
Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.
Dades dels Països Catalans 