Arxiu de la categoria: Biografies

Climent i Barber, Josep

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)

Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.

Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).

Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.

És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.

Climent VIII de Peníscola

4 Respostes

(Terol, Aragó, 1369 – Palma de Mallorca, 28 desembre 1446)

(Gil Sanxis Munyós i Carbon)  Antipapa. Fou el successor de Benet XIII, l’antipapa Luna a Peníscola. Intentà ésser pontífex des del 1424 al 1429.

Havent abdicat davant el legat de Martí V, que li oferí la seu de Mallorca, passà a governar-la fins a la seva mort.

Climent, Vicent

Deixa un comentari

(Masquerola, Aragó, 1410 ? – València, 1474)

Eclesiàstic i diplomàtic. Fou canonge del capítol de València.

Regalà a la seu dos antependis, amb escenes de la Crucifixió i la Resurrecció, finament brodats, que es conserven actualment.

Clérigues, Vicent

Deixa un comentari

(València ?, segle XVIII – Castelló de la Plana, 1835)

Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d’un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio.

Fou perseguit després del Trienni Constitucional.

Clemente i Rubio, Simó de Rojas

1 Resposta

(Titaigües, Serrans, 27 setembre 1777 – Madrid, 27 febrer 1827)

Botànic i agrònom. Professor d’àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra.

Restà a Andalusia, d’on estudià la flora, Retornà el 1812, després d’haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura.

Clavero i Lloris, Ceferí

Deixa un comentari

(València, després 1607 – 1670)

Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.

Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.

Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.

Clavell, Josep Llorenç del *

Deixa un comentari

Veure> Josep Llorenç i del Clavell  (arxiver i escriptor valencià, 1670-1734).

Clavarana i Garriga, Adolf

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)

Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.

És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.

Claustres, Jordi

1 Resposta

(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)

Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.

Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.

Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).

Claramunt i López, Ferran

Deixa un comentari

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).