(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
(País Valencià, segle XV)
Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.
El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.
Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.
(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)
Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.
El membre més antic és Roderic de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.
Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:
Guillem Ramon de Corella (País Valencià, segle XV) Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – València, 1348) Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – segle XV) Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.
(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)
Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.
És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.
(Benlloc, Plana Alta, 9 maig 1862 – Benimàmet, Horta, 23 maig 1913)
Eclesiàstic. A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent. Professà després en l’orde dominicà.
Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal.
El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal, que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’expatriació i l’expulsió de l’orde dominicà.
Reduït a clergue secular, continuà la seva labor de pamfletista, cada cop més inclinat a l’extremisme dretà. Col·laborà sovint al setmanari carlí de Barcelona “Lo Mestre Titas” (1897).
Entorn del 1900 se separà de l’obediència del pretendent Carles VII per estimar que el carlisme oficial esdevenia d’esquerra, i a partir d’aleshores predicà el pròxim esdeveniment d’un Gran Monarca messiànic i creà les Milícies de la Creu, organització místico-política que aconseguí grups d’adeptes al Principat i al País Valencià.
A part una vasta producció de temes religiosos en castellà, és obra seva un Ensaig de programa regionalista fonamental (1907).
Veure> Joan Baptista Corachán (filòsof i matemàtic valencià, 1661-1741).
(València, segle XVII – abans 1694)
Imatger. Treballà a València (imatges de sant Francesc de Borja i sant Lluís Bertran a la façana de la parròquia de Sant Joan del Mercat) i a Castella (hom li atribueix la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la capella de la Veracruz de Salamanca).
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)
Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.
Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.
