(Rosselló, segle XII)
Senyor. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric.
Corsaví, Bernat de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Correger, Pere
(Palma de Mallorca, segle XIV – 1408)
Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca.
Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d’Occident.
Correger, Galiè
(Illes Balears, segle XIII)
Escriptor. És autor de la versió catalana, feta probablement durant el regnat de Jaume I de Catalunya, del tractat de Chirurgia de Teodorico Borgognoni.
Corones i Alberola, Josep
(València, 16 març 1775 – segle XIX)
Oficial de l’armada.
Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.
Coromines, Bernardí
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista.
Cornet, Francesc
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, contra la flota turca, el 1572.
Cornell i Maça de Liçana, Lluís
(País Valencià, segle XV – Perpinyà, 1473)
Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell.
Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d’uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons IV el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435).
Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peres Roís de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els contrincants a la cort.
Arran de l’anada de Joan II el Sense Fe a València (1459) féu de tantatger en les justes reials celebrades davant el monarca. Durant la guerra contra Joan II es mantingué fidel al rei. El 1461, cridat per aquest, anà a Lleida acompanyat d’altres nobles.
Les bandositats es renovaren el 1468, juntament amb el seu germà Pere Maça de Liçana i Cornell i un cosí d’ambdós, Lluís Cornell, desafiat a batalla a ultrança per Joan Roís de Corella.
El 1472, encara a Càller, tingué un altercat amb el donzell Ramon Galceran de Besora. Morí en el setge de Perpinyà, posat per Joan II, abans de poder lluitar, víctima de malaltia.
Cornel Ferraz, Antonio
Veure> Antoni Cornell i Ferraz (polític i militar de la Franja de Ponent, 1745-1821).
Cornell i de Luna, Isabel
(Franja de Ponent, segle XIV – País Valencià, segle XIV)
Filla de Lluís Cornell i Cardona. Iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell.
Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sol·licitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent (1371), opuscle en 146 hexasíl·labs apariats.
Cornell, Eiximèn
(Ribagorça, segle XII – després 1222)
Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).
A la mort del rei (1213), fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal.
Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol favorable del rei, de Pero Ahonés, lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva.
Fou l’oncle de Pere Cornell.
