(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)
Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.
Vallmelós, barranc de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Moixent
Garmoixent
(o Gramoixent) Despoblat i antic castell. És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.
Cordero i Oliver, Joan Martí
(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)
Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.
És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.
Cirujeda i Cirujeda, Francesc
(Moixent, Costera, 7 juliol 1853 – Madrid, 1 maig 1920)
Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876).
Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo.
Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina.
Cases de Lloma, les
Caseriu, al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
Moixent (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014)
(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu Cànyoles, entre les serres d’Ènguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.
Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.
La vila és a la dreta del riu Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.
Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.
Enllaç web: Ajuntament
Bastida de les Alcusses, la
Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d’esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat.
Entre els materials arqueològics que s’hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.
Alcusses, les
Caseriu, al nord de la lloma de la Bastida, on es troba el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.
Dades dels Països Catalans 