(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.
(Balaguer, Noguera, segle XIV)
Fill primogènit de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Morí a l’any.
Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.
(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)
Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.
A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.
A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)
(o de Cabrera) Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.
Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Catalunya, 1338 – Balaguer, Noguera, 1413)
(o March) Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs.
Habità el regne de València, i fou procurador general d’Alfons I de Gandia, comte de Ribagorça.
Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d’Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners.
Se’n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d’amor, que tracta de l’amor cortès; L’arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes del poeta pels serveis retuts al duc de Gandia.
(Balaguer, Noguera, 17 agost 1833 – Barcelona, 24 juny 1916)
Advocat, jurisconsult i polític. Germà d’Eduard. Dirigí diverses revistes jurídiques com “El Derecho” (1866-69).
Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d’Estat.
Encara que militava dins el partit liberal, se’n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.
Fou el pare de Josep Maluquer i Salvador.
(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)
(o Larreu) Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.
D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.
La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.
(Balaguer, Noguera, 12 març 1409 – Coïmbra, Portugal, 17 setembre 1459)
Duquessa de Coïmbra. Filla gran del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d’hora però feliçment, després d’una caiguda de la seva mare.
Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I d’Antequera féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV el Magnànim els nomenà per tutor el canonge Guillem de Barutell.
Fou casada amb Pere, duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei (Pere IV) el 1464.
Dades dels Països Catalans 