(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIX – 1854)
Compositor. Fou mestre de capella del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Brunells, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sant Joan de les Abadesses
Corriols, Eudald
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1739 – Barcelona, 1809)
Jurista. Gairebé vell entrà en religió. Ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri.
Escriví estudis de dret canònic i algunes biografies de sants.
Aulinencs, coll d’
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa)
Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.
Arnau -varis bio-
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
Agullana, Antoni d’
(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)
Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És autor del tractat De rebus feudalibus.
Adelaida d’Urgell -segle X-
(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)
Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.
L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.
Misteri, Santíssim -Ripollès-
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)
Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.
Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.
Girald, Joan Pere
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Catalunya Nord ?, segle XVII)
Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins).
És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d’un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva.
Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)
Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.
El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.
A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.
Emma de Barcelona
(Catalunya, 880 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)
Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l’any 885.
Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori.
El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.
Dades dels Països Catalans 