Arxiu d'etiquetes: Sant Joan de les Abadesses

Mir de Tagamanent

(Tagamanent, Vallès Oriental, abans 1120 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)

Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.

Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan de les Abadesses el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal.

Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al segle XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre.

Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan.

Llagostera i Coll, Ferran

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1947 – )

Realitzador cinematogràfic. Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció.

A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals.

El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona (1987) —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol (1988) i Terranova (1990).

Isalguer, Miquel

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, vers 1420 – 1484)

Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64).

Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l’ambaixada a Joan II el Sense Fe per demanar la llibertat del príncep.

Empresonat per Francesc de Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona.

Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).

Girald, Joan Pere

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Catalunya Nord ?, segle XVII)

Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins).

És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d’un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva.

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)

Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.

A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.

Emma de Barcelona

5 Respostes

(Catalunya, 880 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)

Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l’any 885.

Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori.

El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.

Colomer, Ramon

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1842 – segle XIX)

Missioner dominicà a la Xina. Fou ordenat a Filipines (1865) i destinat a Formosa.

Publicà una notable col·lecció de refranys xinesos, Diccionario tónico sínico-español (1896), Diccionario español-chino, i deixà inèdita Historia de la misión de Formosa.

Bertran i Duran, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 6 juny 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 24 setembre 1985)

Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d’altres.

El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984).

Asprer i Talric, Francesc d’

2 Respostes

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Barcelona, 7 agost 1713)

Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d’Asprer i Palós.

Prengué part en la guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona.

La seva família s’exilià el 1714 a Viena.

Armengol i Torrella, Màrius

1 Resposta

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 17 desembre 1909 – Nottingham, Anglaterra, 27 novembre 1995)

Dibuixant. Emigrat en 1939, anà a la Gran Bretanya.

En esclatar la segona guerra mundial, seguí les tropes britàniques a Narvik (Noruega), on féu una magnífica col·lecció d’escenes bèl·liques. Més tard repetí el seu treball a les campanyes del Nord d’Àfrica.

Exposats a Londres, els dibuixos obtingueren un gran èxit. El govern britànic li n’encarregà una sèrie per a publicacions de propaganda, i més tard els reuní en un àlbum que fou editat.