(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.
Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.
A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717).
És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d’un Christus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller de Joan de Prades i de Foix. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera; Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia; Lluís, que fou bisbe de Mallorca; i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.
(País Valencià, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)
Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d’Atenes, Guy de la Roche.
Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l’Imperi.
Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.
(França, segle VIII – Narbona ?, França, 720 ?)
Rei visigot (713-720). Successor d’Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense.
Després de l’ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l’ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d’al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat.
Nom amb el què fou anomenat sovint el científic i botànic català Antoni de Martí i Franquès (1750-1832).
Dades dels Països Catalans 