(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Montserrat, Bages, maig 1949 – setembre 1959)
Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat.
Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d’escriptors importants.
Després del número d’agost-setembre de 1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l’equip de redacció es féu càrrec de la nova revista “Serra d’Or”.
(Girona, 1868 – )
Branca de l’Església Evangèlica. Fundada per Maria Gay i Tibau.
Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui.
Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.
(Foix, França, 1488 – Llíria, Camp de Túria, 15 octubre 1536)
Reina de Catalunya-Aragó (1506-16) i vescomtessa de Castellbó. Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i neboda de Lluís XII de França.
El 1506 es va casar amb el seu oncle Ferran II el Catòlic a Dueñas (Castella). En virtut d’aquest matrimoni, concertat en el tractat de Blois (1505), Ferran II pretenia, d’una banda, estrènyer les relacions diplomàtiques amb França i, d’altra, evitar que els territoris de la corona catalano-aragonesa fossin heretats per la casa d’Àustria. A canvi, Lluís XII cedí a Germana els seus drets sobre Nàpols. Aquests designis no pogueren acomplir-se, en morir l’infant Joan poc després de néixer (1509).
En les absències del seu marit fou lloctinent general de Catalunya, València i Aragó, i presidí les Corts generals de Montsó (1512) i les aragoneses de Calataiud (1515).
Vídua de Ferran, es casà amb Joan de Brandemburg (1519) i el 1523 fou nomenada per l’emperador Carles virreina de València, on dirigí la repressió subsegüent a la revolta de les Germanies, fins al desembre de 1524, en que promulgà un indult, primer document oficial redactat a València en llengua castellana.
El 1526, novament vídua, es va casar amb Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, fill de Frederic II de Nàpols.
(Barcelona ?, segle X – segle XI)
Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard.
Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II.
L’hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fou fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal.
El 1011 pledejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert.
Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.
(Valls, Alt Camp, 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 desembre 1976)
Polític. Germà de Robert Gerhard.
Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista.
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(o de Sant Gerber) Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saboredo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.
Poble (613 m alt) i antic terme, separat del sector principal del terme pels de les Avellanes i Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb.
Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat. El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX i en 1937-39.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca.
És d’origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L’aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella.
El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.
(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)
Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.
Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.
Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.
La col·lecció completa la formen 854 números.
Dades dels Països Catalans 