Arxius mensuals: Març de 2020

Gomà i Civit, Isidre

Deixa un comentari

(la Riba, Alt Camp, 14 maig 1917 – Barcelona, 4 novembre 2000)

Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948).

Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952).

A part altres obres, és autor d’un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988).

El 1989 la “Revista Catalana de Teologia” de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d’homenatge In medio Ecclesiae.

Gols i Veciana, Josep

2 Respostes

(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)

Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.

Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.

Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.

Gols i Soler, Xavier

2 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)

Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.

Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.

Gols i Soler, Joan

3 Respostes

(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)

Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.

S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.

S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.

Gols i Cavagliani, Marçal

1 Resposta

(Barcelona, 21 juny 1928 – 21 març 2020)

Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache.

Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960.

El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d’aquesta ciutat.

El 1972 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).

Golorons, Dídac

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.

Golferichs i Losada, Macari

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

Goldregot de Cerdanya

4 Respostes

(Catalunya, vers 920 – vers 960)

Comtessa de Pallars. Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars.

Llurs fills Ramon III, Borrell I i Sunyer I foren tots comtes de Pallars. D’aquesta manera el casal pallarès entroncava no sols amb el de Cerdanya-Besalú, sinó també amb el de Barcelona, ja que Goldregot era néta de Guifré I el Pilós.

Gol i Creus, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – 1980)

Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.

Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.

Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.

De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.

Goixat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cap remença. Sostingué una actitud rebel constant en contra de les disposicions reials.

Per la sentència de Guadalupe (1486), fou condemnat a mort, però marxà a Perpinyà, on fou detingut per les autoritats franceses.

Almenys fins a l’any 1491 va mantenir una actitud hostil contra la política de Ferran II el Catòlic, referent a la pagesia del Principat.