(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
(Mataró, Maresme, 2 juny 1940 – )
Tenor. Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emilia (1967) i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore.
De veu lírico-lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII.
Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia (sovint al Teatro alla Scala de Milà). A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970.
Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes (1982).
(Barcelona, 1911 – 1974)
Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).
Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.
La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).
(Barcelona, 1937 – )
Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.
Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.
Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).
(Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)
Poble i cap del municipi. El poble era centrat pel castell de Gimenells, les restes del qual s’aixequen a 262 m alt, al nord del terme.
Pertanyia al capítol de Lleida. El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida.
Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya.
Veure> Juli Francesc Guibernau i Planas (escriptor humorístic català, 1856-1927).
(Barcelona, 1875 – 1951)
Actor. Besnét del cirurgià Antoni Gimbernat i Arbós.
Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L’hostal de la Glòria (1931), etc.
(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)
Metge i naturalista. Fill d’Antoni Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV de Borbó, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.
Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.
Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)
Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.
Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.
Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.
Dades dels Països Catalans 