Arxius mensuals: Març de 2020

Girava, Jeroni

(Tarragona, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556.

Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553).

Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.

Girard-Thevenot, Joan

(Durfòrt, França, 1929 – ? )

Forjador. S’especialitzà en el treball del coure: el 1962 instal·là el seu obrador a l’Armentera (Alt Empordà), i el 1968 a Palamós (Baix Empordà).

Ha forjat els canelobres de l’església parroquial de l’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya.

Girard, Jaume

(Catalunya, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1456)

(o Girald, o Guilard)  Bisbe de Barcelona (1445-56) i polític. Fou bisbe de Sogorb (1437-45). Fou conseller de la reina Maria de Castella.

Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies.

El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió.

Giralt i Casadesús, Ricard

(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)

Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.

Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.

D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).

Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).

Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

Giralt i Bullich, Casimir

(Barcelona, 23 juliol 1883 – 1957)

Advocat i polític. Format al Centre Nacionalista Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona. Conseller de Finances de la Generalitat (1931-32).

Redactor d’“El Poble Català”. Autor d’una novel·la (Aiguaforts) i d’obres dramàtiques (La barcelonina, Boi el meravellós, Deslliurança, 1904, etc).

Giralt i Alemany, Pere

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)

Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).

Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).

Giralt, Josep

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820).

El 1829 era propietari d’una de les fàbriques d’estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic.

Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.

Girald, Joan Pere

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Catalunya Nord ?, segle XVII)

Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins).

És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d’un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva.

Giral i Quintana, Eugeni

(Barcelona, 12 abril 1941 – )

Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre (1967) i de L’economia de la regió de Tarragona.

Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d’Alfred Sauvy, i és coautor de l’obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972).

Fou professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Giral i d’Arquer, Eugeni

(Barcelona, 1894 – 1953)

Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L’actuació de les joventuts nacionalistes (1920).

Preocupat pels problemes de l’habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920).

El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia.

Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.