Arxiu d'etiquetes: viles

Badia del Vallès (Vallès Occidental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 0,93 km2, 120 m alt, 13.482 hab (2016)

0valles_occidentalÉs el municipi de més recent creació i també el més petit de Catalunya, enclavat entre l’autopista A-18 i l’aeroport de Sabadell. Fins a l’abril de 1994, en què li va ser atorgada la independència municipal, aquest polígon de 5.372 habitatges, promogut a les acaballes del règim franquista per l’Obra Sindical del Hogar i conegut per Ciutat Badia, era regit per una mancomunitat formada pels municipis veïns de Cerdanyola i Barberà del Vallès.

Els recursos econòmics del nou municipi, pràcticament nuls en el moment d’assolir la independència, apunten a l’atracció industrial i al comerç, tot i la competència de les gran àrees comercials situades en territoris veïns. Actualment, la gran majoria de la població activa treballa fora del municipi, circumstància que de fet en fa una ciutat-dormitori.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Artés (Bages)

13 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,87 km2, 316 m alt, 5.596 hab (2016)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l’esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona.

Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s’hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. Àrea comercial de Manresa.

El nucli antic de la vila es troba dalt d’un turó, on hi ha restes de l’antic castell d’Artés i de les muralles. És conserven també l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d’abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat.

Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Televisió

Arnes (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,97 km2, 506 m alt, 472 hab (2016)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l’apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d’alta qualitat). Àrea comercial de Tortosa.

A la vila, que conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l’església parroquial de Santa Magdalena, barroca del segle XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Armentera, l’ (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,60 km2, 7 m alt, 935 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l’Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. Àrea comercial de Girona.

La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l’església parroquial de Sant Martí és del segle XIX. Pertanyia al comtat d’Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argentona (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 25,40 km2, 88 m alt, 12.051 hab (2016)

0maresmeSituat a l’interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Julià (del segle XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada.

Dins el terme es troben, a més, l’antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Càntir

Arenys de Mar (Maresme)

69 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Nàutic

Arbúcies (Selva)

40 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 86,22 km2, 291 m alt, 6.380 hab (2016)

0selvaSituat a la vall d’Arbúcies, a l’est del massís del Montseny i drenat per la riera d’Arbúcies. Hi abunden els boscos (suredes, castanyeres, fagedes, alzinars i pinedes), explotats econòmicament.

La indústria de la fusta, amb la sidero-metal·lúrgica i l’agropecuària, i una notable ramaderia són els principals motors de l’economia local. A l’agricultura predomina el secà. El municipi és també un important centre d’estiueig.

A la vila destaca la plaça Major, en part porticada, el castell de Montsoriu, el museu municipal d’història i l’església parroquial de Sant Quirze, consagrada el 923, actualment un temple gòtic.

La població és disseminada en nombrosos llogarets, com el de Sant Pere Desplà, amb església pre-romànica. Dins el terme es troba també el santuari de la Pietat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arboç, l’ (Baix Penedès)

27 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 14,13 km2, 166 m alt, 5.520 hab (2016)

mapa baixpenedesSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i travessat per la riera de Marmellar.

L’economia del municipi, dedicada durant molts anys a l’agricultura de secà, ha experimentat darrerament una important transformació amb la implantació d’algunes indústries, dedicades al tèxtil, a la metal·lúrgia i sobretot al vidre. És tradicional la confecció de puntes de coixí, que compta amb una Escola de Puntaires. També hi ha una cooperativa agrícola i un celler cooperatiu.

A la vila destaquen el mirador de la Badalota, sobre l’Alt Penedès, l’església parroquial de Sant Julià, del segle XVI, i la Giralda de l’Arboç, imitació feta el 1902 de la Giralda de Sevilla.

El terme comprèn també el llogaret de la Llacuneta, el barri de Santa Llúcia i el veïnat de les Casetes de Llopard.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Arbeca (Garrigues)

30 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 58,34 km2, 332 m alt, 2.240 hab (2016)

mapa garriguesSituat al nord de la comarca, dins la Depressió Central, al nord-est de les Borges Blanques.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, arbres fruiters i hortalisses), que es nodreix d’aigua del canal d’Urgell, i de secà: oliveres (que donen un oli de qualitat excel·lent, amb denominació d’origen oli de les Garrigues), vinyes, ametllers i cereals. Avicultura. La indústria està molt lligada a l’activitat agropecuària (pinsos i oli). Àrea comercial de Lleida.

La vila, que conserva algunes cases porxades, es troba al peu de les runes de l’antic castell d’Arbeca, fortalesa estratègica que va fer, abans de ser enderrocada, un paper important durant la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la primera guerra carlina. L’església parroquial de Sant Jaume és del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Anglesola (Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 23,53 km2, 335 m alt, 1.335 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la ciutat de Tàrrega i al límit amb la comarca del Pla d’Urgell. El terreny, molt planer, és regat pel canal d’Urgell.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu. La cria de bestiar i algunes petites indústries completen les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida, subàrea comercial de Tàrrega.

Alguns carrers de la vila presenten porxades d’arcs semicirculars i conserven cases senyorials amb façanes de pedra. L’església parroquial de Sant Pau, del segle XVI, té l’origen en una antiga capella del segle XII o anterior, de la qual conserva alguns elements, com una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del segle XIV.

Dins el terme es troba el caseriu de les Cases de Barbens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de futbol Angulària