Arxiu d'etiquetes: viles

Gratallops (Priorat)

2 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,52 km2, 321 m alt, 237 h (2016)

0priorat

Situat al nord-oest de Falset, a l’aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l’Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures.

La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l’economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Àrea comercial de Reus. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l’emigració.

La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Granyena de Segarra (Segarra)

10 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 16,30 km2, 636 m alt, 147 hab (2016)

mapa segarra

(o de Cervera) Situat al sud-oest de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, al sud de Cervera.

Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l’avicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Cervera. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Granyena; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica.

Passà als templers a mitjan segle XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granadella, la (Garrigues)

11 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 88,70 km2, 528 m alt, 723 hab (2016)

0garrigues

Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts occidentals de la serra la Llena, fins a vora del riu de la Cana, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Segrià.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha disminuït contínuament des de mitjan segle XIX.

A la vila es destaquen l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gràcia -Barcelona-

116 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga vila i actual barri de la ciutat, situat al nord de l’Eixample, entre les Corts de Sarrià, Sant Gervasi, Horta i Sant Martí de Provençals. Es formà vora la cruïlla del camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (avui passeig de Gràcia i carrer Gran de Gràcia) amb el camí de Montcada i Reixac al Llobregat, que correspon a la travessera de Gràcia, i el nom li ve donat del convent de Santa Maria de Gràcia, o dels Josepets, de frares carmelites.

Al començament del segle XIX comptava amb unes 200 cases i passava del miler d’habitants; hi havia cases de pisos de lloguer en carrers estrets entre el carrer Gran i el que després fou anomenat Torrent de l’Olla, diverses masies i algunes torres d’estiueig.

Després d’una efímera independència durant el Trienni Liberal, en què fou constituït municipi, tornà a dependre de Barcelona. El 1830 li fou concedit el títol de vila i a mitjan segle obtingué l’autonomia i es formà el municipi de Gràcia.

El seu creixement urbà fou notable i centres destacats foren la plaça del Diamant, de Sant Joan, del Rellotge amb la casa de la vila, del Sol i de la Llibertat, que comptà amb el primer mercat. S’hi establiren fàbriques tèxtils i de rajoles. Entre el 1860 i el 1870 es feren importants obres d’urbanització: s’inaugurà l’estació del ferrocarril a Sarrià el 1863, i el 1872 s’uní a Barcelona per un tramvia.

El 1897, quan comptava amb més de 60.000 h, fou agregat a Barcelona.

Gósol (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 56,29 km2, 1.423 m alt, 228 hab (2016)

Encaixat a l’interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l’aigua de Valls.

La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l’agricultura de secà típica de muntanya (l’altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu i de caps de setmana. Àrea comercial de Berga. La població ha minvat notablement des de mitjan sege XIX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l’església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l’antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del segle XIX dalt del tossal de Gósol.

El terme comprèn, a més, l’antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Caminada

Gironella (Berguedà)

18 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 6,78 km2, 469 m alt, 4.829 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera.

La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l’agricultura (hi ha conreus d’horta vora el riu, però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l’alimentària). Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d’Olvan. S’hi destaquen l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels segles XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l’antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l’Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ginestar (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,84 km2, 26 m alt, 778 hab (2016)

0ribera_ebre

(o Ginestar d’Ebre)  Situat al sud de Móra d’Ebre, a l’esquerra de l’Ebre, que limita el terme pel sud, al nord de Tortosa.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà i de regadiu, que ocupa una part important del terme; s’hi conrea vinya, ametllers, oliveres, fruiters (presseguers), avellaners, hortalisses i cereals. També és important la ramaderia, l’avicultura i la indústria agropecuària (cooperativa agrícola que produeix oli i vi). Prop de dues terceres parts de la població activa és dediquen a l’agricultura. Hi és tradicional la fabricació de gerres olieres i càntirs. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és davant un banc de sorra deixat per l’Ebre, dit l’Illa; és dominada per la notable església parroquial de Sant Martí, notable edifici construït al segle XVIII sobre les restes de l’església primitiva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pàmies

Garcia (Ribera d’Ebre)

9 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.

El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.

La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Garcia Digital

Galera, la (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 27,47 km2, 112 m alt, 748 hab (2016)

0montsia

(ant: la Galera del Pla)  Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l’Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, bastida el segle XVI, aprofitant una antiga torre de defensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Franqueses del Vallès, les (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,14 km2, 181 m alt, 19.417 hab (2016)

0valles_oriental

Situat a l’esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d’Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l’espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Àrea comercial de Granollers.

A la vila destaca la Casa del Comú, considerable obra modernista. 

Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d’Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del segle XI, la masia i església de Santa Digna i restes d’una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques