Arxiu d'etiquetes: viles

Selva de Mar, la (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,19 km2, 48 m alt, 191 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’interior de la península del cap de Creus, força accidentat pels vessants de la serra de Rodes, pels vessants sud-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera i pel serrat de la Glòria. Ocupa la capçalera de la riera de la Selva, que desguassa al Port de la Selva. El terreny és cobert per matollars i algun sector de bosc esclarissat.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l’església parroquial de Sant Esteve conserva algun element de l’edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d’Empúries. Fora vila hi ha l’església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarral (Conca de Barberà)

16 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 52,39 km2, 467 m alt, 1.560 hab (2017)

0concaSituat a la capçalera del riu d’Anguera i del seu afluent el riu de Vallverd, tributaris del Francolí per l’esquerra, a l’est de la comarca.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, la qual aprofita les aigües fluvials; els conreus més estesos són els de vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de llana i cria de porcs; avicultura. Indústria alimentària derivada de l’agricultura, producció de materials per a la construcció, alabastre (hi ha diversos tallers). Pertany a l’àrea comercial de Valls.

La vila és a la dreta del riu de Vallverd; església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Montbrió de la Marca (agregat el 1972) i el santuari dels Sants Metges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santpedor (Bages)

28 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 16,59 km2, 336 m alt, 7.496 hab (2017)

0bagesSituat al centre de la comarca, al nord de Manresa, al pla de Bages, a la vall del Llobregat, a les vores del canal de Manresa i del riu d’Or. Una part del territori és coberta de boscs de pins, alzines i roures.

Els conreus més estesos són els cereals i els farratges. Important increment de la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví). Sindicat agrícola fundat el 1915. Notable activitat industrial (tèxtil, química, sidero-metal·lúrgica i construcció). Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

La vila és situada a la plana; conserva restes de la muralla; l’església parroquial de Sant Pere és gòtica (de la fi del segle XVI) amb elements romànics, i ampliada al segle XVIII.

El municipi inclou el llogaret de Claret de Santpedor, amb l’ermita de Santa Anna de Claret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Serreta

Santa Pau (Garrotxa)

32 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 49,01 km2, 496 m alt, 1.549 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud-est d’Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d’Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants.

Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada.

pobl_santa_pauLa vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.

El terme comprèn, a més, els pobles del Sallent, la Cot, les caseries i veïnats de Sant Martí Vell, Can Font, Pujolars, Mascou, les Fages, Santa Llúcia de Trenteres, l’antic monestir de Sant Julià del Mont, el santuari dels Arcs, l’església de Santa Margarida de la Cot, així com la coneguda fageda d’en Jordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 16,94 km2, 208 m alt, 9.286 hab (2017)

0valles_oriental(o Palautordera)  Situat a la riba dreta de la Tordera, al peu del Montseny, al nord-est de Granollers. El territori és en gran part pla, amb lleugeres ondulacions.

Els conreus de regadiu (hortalisses i farratges) s’estenen vora la Tordera; de secà, s’hi conreen cereals i llegums; tanmateix el sector agrícola és en regressió davant el desenvolupament industrial i residencial. Ramaderia (bovina i porcina) i aviram. Les indústries més importants són la tèxtil, la metal·lúrgica, la química i la paperera. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a la dreta de la Tordera; església parroquial de Santa Maria (segle XVI); cases modernistes i noucentistes.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Pla del Remei (on hi ha el santuari del Remei de Palautordera), el raval del Pont i els veïnats de les Barqueres i del Pla del Temple.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Tordera

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

54 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic

Santa Bàrbara (Montsià)

3 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 28,15 km2, 79 m alt, 3.797 hab (2017)

0montsiaSituat a la dreta de l’Ebre, prop de la desembocadura, el terme és drenat pels barrancs de Lledó i de la Galera.

Agricultura de secà a gairebé tot el terme. El principal conreu és l’olivera, seguida per la vinya, els garrofers, els cereals i els ametllers. Encara hi ha poc regadiu, tot i que el canal Xerta–Càlig està transformant importants superfícies de secà en regadiu. Cooperativa agropecuària que elabora oli i vi. En la indústria destaca l’alimentària, la del moble i la de botons. Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la plana, a llevant del terme; església parroquial de la Mare de Déu de Lledó.

El municipi comprèn també la caseria de Foguet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 18,96 km2, 162 m alt, 12.749 hab (2017)

0alt_penedesSituat prop de l’aiguabarreig de la riera de Lavernó amb el riu Anoia, al nord-est de la plana del Penedès, al límit amb l’Anoia.

L’agricultura, totalment de secà, es basava fins al segle XIX en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera), que fou substituïda pel monoconreu de la vinya, necessària per a la indústria vinícola, la qual és molt important i especialitzada en la producció de cava, que fou iniciada a la masia Codorniu l’any 1872 i que s’expansionà fortament a partir del 1940. Altres indústries subsidiàries són la de derivats de la fusta, la paperera, la construcció i la sidero-metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Lavernó. L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen gòtic, però molt reformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Monistrol d’Anoia, la Prua i Espiells, les caseries de can Codorniu (conjunt arquitectònic), Can Catassús i d’altres veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Foment Sardanista

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 13,84 km2, 326 m alt, 2.170 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d’ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar.

L’agricultura és la base de l’economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a l’esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l’antic castell de Sant Quintí de Mediona. L’església parroquial de Sant Quintí és la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Diables

Sant Pol de Mar (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic