Arxiu d'etiquetes: Vila-real

Carbó i Aguilar, Ferran

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 29/mai/1960 – )

Filòleg, historiador de la literatura i crític literari. Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València (1982), s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli, autor del qual ha esdevingut el màxim especialista també amb els estudis Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990, premi Josep Carner de l’IEC), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991, premi Crítica Serra d’Or 1992) i La freda veritat de les estrelles (lectures de Joan Vinyoli) (1995).

A banda, ha estudiat aspectes diversos de la literatura catalana contemporània al País Valencià en La recuperació literària en la postguerra i Literatura actual al País Valencià (1973-1992), ambdós amb Vicent Simbor i publicats el 1993, i en El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997), amb Santi Cortés.

Professor a la Universitat de València des del 1989, ha estat vice-degà de la facultat de filologia i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Calduch i Almela, Manuel

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)

Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.

Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.

Bosch i Tortajada, Ferran

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 8 gener 1908 – Key West, Florida, EUA, 1 octubre 1987)

Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l’editorial Molino de Barcelona.

El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista “Vogue”. Des del 1946 s’establí als EUA, on col·laborà a “Harpers’s Bazar” i es dedicà a la pintura.

Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves.

Bonastre -Plana Baixa-

1 Resposta

(Vila-real, Plana Baixa)

Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren la parròquia de les Alqueries de la Plana.

Benedito i Calzada, Manuel

2 Respostes

(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)

Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).

Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.

Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Bailón Yubero, Pascual

1 Resposta

(Torrehermosa, Aragó, 16 maig 1540 – Vila-real, Plana Baixa, 17 maig 1592)

Religiós franciscà llec i sant. El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto a València, on romangué fins al 1573. Després d’estar a diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la seva residència a Vila-real.

Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excel·lí també en la devoció a l’eucaristia. Canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897, hom en celebra la festa el 17 de maig. El seu culte és molt estès al País Valencià.

Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, es conserva la cel·la mortuòria; la capella de Sant Pasqual d’aquest santuari, que conté el sepulcre, construïda el 1676-80, és una de les obres barroques més importants del País Valencià.