(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)
“Blanquet” Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).
Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.
(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.
Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.
La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.
(València, 8 setembre 1862 – Madrid, 9 novembre 1947)
Escultor. Germà de Joan Antoni i de Josep, i format per aquest darrer, amplià estudis a Madrid (1871) i a Roma. Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia.
Escultor fecundíssim, amb un gran domini de la tècnica, la seva escultura, espectacular i efectista, síntesi de l’impressionisme i el realisme.
Entre la seva obra, repartida per tot el món, cal remarcar els monuments a Josep de Ribera, Patriarca Joan de Ribera, Marquès de Campo, a València, Alfons XII, Retiro de Madrid, San Martín, a Buenos Aires, Irigoyen, a Lima, i les tombes de Gayarre, al Roncal, i de Joselito, a Sevilla.
Desaprofità una part considerable del seu talent per la recerca de l’èxit immediat i per la submissió als gusts dels grups dominants. Les obres menys preocupades pel gust de la clientela revelen uns dots realment sòlids i infreqüents.
Fou el pare del pintor Josep Benlliure i Ortiz.
(Canyamelar, València, 30 setembre 1855 – València, 5 abril 1937)
Pintor. Germà de Joan Antoni i de Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara).
El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx de Marià Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars.
La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible.
(València, 22 octubre 1860 – Madrid, 28 juny 1930)
Pintor. Germà de Marià i de Josep, i deixeble d’aquest darrer. D’una tècnica precisa, s’especialitzà en temes històrics (Mort d’Alfons XII, 1887, Museu d’Art Modern de Barcelona; Sense absolució, 1893).
Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid (Autoretrat, Museu de Belles Arts de València), on reeixiren els seus elegants retrats femenins.
(València, 14 maig 1925 – 15 març 2011)
Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l’aire, 1956, etc).
És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968).
El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.
(València, vers 1565 – 18 octubre 1599)
Escriptor en castellà. Fou poeta de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat.
L’única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608).
(Benimaclet, València, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d’haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols.
Tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats.
Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l’heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769).
(València, 3 setembre 1885 – Madrid, 8 setembre 1963)
Compositor i director. Germà de Lluís i de Manuel. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical.
Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics.
(València, 25 desembre 1875 – Madrid, 20 juny 1963)
Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l’Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959.
Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja.
Dades dels Països Catalans 