Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Estrany, Joan Andreu

1 Resposta

(València, segle XV – 1530)

Humanista. Després d’estudiar arts a Alcalá i teologia a París, es doctorà en teologia a València.

Mestre de Joan de Borja i amic de Lluís Vives, fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament.

La seva obra es compon de diversos comentaris i anotacions a les obres de Sèneca i Plini, entre d’altres.

Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de monedes antigues i medalles al seu deixeble Honorat Joan.

Estrada, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, segle XIX – Madrid, 1873)

Pintor. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Conreà amb èxit el retrat, els temes històrics, segons el realisme anecdòtic que dominà al segle XIX, i la pintura de natures mortes que segueixen el model holandès del segle XVII.

Esteve i Vilella, Rafael

2 Respostes

(València, 1 juliol 1772 – Madrid, 1 octubre 1847)

Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet, i germà d’Agustí i de Josep. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort.

Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV de Borbó (1802) i de Ferran VII de Borbó (1818).

Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l’exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d’or. Retratà, entre altres, José Palafox.

Esteve i Senís, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1882 – 12 maig 1925)

Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent.

Té obres al museu de València i al d’Arte Moderno de Madrid.

Esteve i Sanchis, Tomàs

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1879)

Advocat. Estudià la carrera de dret a València. Obtingué el títol el 1851. Compongué també algunes obres musicals de poc valor.

El 1863 fou nomenat secretari de la diputació i més endavant conseller provincial. Fou també diputat provincial.

Esteve i Marquès, Agustí

Deixa un comentari

(València, 12 maig 1753 – vers 1820)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Madrid, on obtingué el primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778. El 1800 esdevingué pintor de cambra de Carles IV de Borbó i acadèmic de Sant Carles.

Rebé la influència de Mengs i sobretot de Goya, fins al punt que li foren atribuïdes algunes obres del mestre. Poc abans de morir tornà a València.

Realitza excel·lents retrats, com el de la reina Maria Lluïsa, Ferran VII, Manuel Godoy (amb uniforme de guàrdia de corps), L’onzena duquessa d’Osuna, Cardenal Lorenzana, Ferran Selma, Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma.

Esteve i Fuertes, Gabriel

Deixa un comentari

(les Cases de Bàrcena, València, 1900 – València, 19 setembre 1987)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 amb la medalla d’or i a la internacional de París de l’any 1937.

La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat.

D’entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l’horta (1930), Alcalde d’Albuixec (1948), Xiques de Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.

Esteve i Cervera -germans-

2 Respostes

Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.

Josep Esteve i Cervera  (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.

Miquel Esteve i Cervera  (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Estellés i Rams, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1861)

Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.

Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).