Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)

Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.

Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.

Traçà també la catedral d’Eivissa.

Gaos i González-Pola, Vicent

2 Respostes

(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)

Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.

La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).

Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.

El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.

Gamissà, Joan

Deixa un comentari

(València ?, segle XV – després 1491)

Poeta i notari (1472). Formà part del consell de la ciutat.

Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com una de les millors presentades.

Gallel i Beltran, Josep

Deixa un comentari

(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.

A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.

Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.

Galiano i Talens, Miquel

Deixa un comentari

(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)

Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).

Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.

Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.

Galiana i Moltó, Antoni

Deixa un comentari

(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)

Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.

És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).

Galès, Jerònima

4 Respostes

(País Valencià, segle XVI – València, octubre 1587)

Impressora. En morir el seu marit, l’impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta.

Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558).

Aquest darrer any es casà amb l’impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l’impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.

Galcerà i Alapont, Vicent

1 Resposta

(València, 1726 – 9 juny 1778)

(o Galceran)  Gravador. Format a València, l’any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d’unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L’Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l’any 1762.

Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pasqual Pere Moles.

La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.

Galba, Martí Joan de

1 Resposta

(València, segle XV – 1490)

Cavaller. Amic de Joanot Martorell, s’ocupà d’acabar i revisar el Tirant lo Blanc, incomplet quan l’escriptor morí, el 1468, a fi de lliurar-lo a l’impressor, i hi afegí algun episodi.

Tot i que la crítica actual, fa cada vegada més evident que la seva intervenció en l’obra fou molt minsa o, probablement, nul·la, tot i que d’altres creuen que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius, d’una palesa inversemblança).

Gadea i Orozco, Vicent

Deixa un comentari

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).