Arxiu d'etiquetes: Altea (bio)

Moltó i Such, Antoni

(Altea, Marina Baixa, 5 febrer 1841 – Granada, Andalusia, juny 1901)

Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a la de San Fernando. Residí un quant temps a Roma i a Buenos Aires. Treballà molt a Granada.

Destaquen entre les seves obres: Fra B. de les Cases emparant un indi, estàtues per a l’església de San Francisco el Grande de Madrid i el Monument a Narváez.

Martínez i Orozco, Josep

(Altea, Marina Baixa, 1882 – 1949)

Escriptor. Era llicenciat en dret. Publicà una Guía automovilística de España en col·laboració amb J. Izquierdo i Croselles. Residí força temps a Madrid, i després emigrà a Buenos Aires, on hi visqué molts anys i hi publicà la resta de la seva producció.

Aquesta comprèn les novel·les El pagano (1935, reeditada el 1938), Después y otras comedias (1936) i Hombres y mujeres (política en Leonia) (1936), l’assaig Origen del “che” (1937), el recull de textos teatrals breus Amor al escondite (1938), Salvament, subtitulada Comèdia de mariners (1938) i el receptari rimat Libro del buen arroz (1943).

Martínez i Martínez, Francesc

(Altea, Marina Baixa, 13 juliol 1866 – 5 octubre 1946)

Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català.

D’una trentena d’obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).

Jorro i Miranda, Josep

(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)

Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.

Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).

És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.

Gadea i Orozco, Vicent

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).