(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Temple principal del bisbat d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.

Al segle XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau. L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II ocultà la part inferior; també obligà a demolir la sagristia, potser del segle XV, però en la reconstrucció (1592) hom degué emprar les mateixes pedres.

Aquest temple gòtic, acabat al segle XVI, fou objecte d’una reedificació (1712-28) que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables. Són barrocs l’absis i la nau del temple nou, de sobri exterior.

La custòdia és una obra mestra de l’orfebreria gòtica mallorquina. Són notables dues taules atribuïdes a Francesc Comes (segles XIV-XV), dues d’atribuïdes a Valentí Montoliu (segle XV), la Santa Generació (del Mestre de Calvià?) i el retaule de Sant Gregori, renaixentista, i el relleu de la Mare de Déu del Roser, posterior.