(Xixona, Alacantí, 14 octubre 1919 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1995)
Escriptor. Anà a viure a Mèxic.
És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).
(Xixona, Alacantí, segle XVII – València, 1722)
Frare dominicà i escriptor. Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde i fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i confessor de l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Va escriure nombroses obres en llatí i castellà: Historia de la vida de Santo Domingo de Guzmán (1705), Historia de la vida de San Vicente Ferrer (1713), Constituciones de la Sagrada Orden de Predicadores, etc.
(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)
Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.
És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).
(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)
Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.
En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.
El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.
Escriví en català algunes peces de teatre popular.
Dades dels Països Catalans 