Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja el segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí.
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada.
Hom ha construït una urbanització vora seu.
Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.
Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.
Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.
Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.
Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.
Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.
El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,20 km2, 91 m alt, 5.285 hab (2017)
(o de la Roca) Segregat el 1983 dels termes de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès (la part corresponent al nucli, dit el Raval). És situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
Tradicionalment ha estat un nucli agrícola de secà, encara que actualment està en regressió. Modernament hi han estat instal·lades algunes indústries i diversos polígons industrials. És lloc de residències secundàries i estiueig. Àrea comercial de Granollers.
El poble és situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oest del terme. L’església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l’advocació de Santa Quitèria.
El municipi comprèn, a més, diverses urbanitzacions (Can Nadal, l’Alegre, Mirambell i el Pinar). Ja havia format municipi independent del 1936 al 1939.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,27 km2, 201 m alt, 902 hab (2017)
Situat a l’esquerra del riu de Foix, que drena el terme, juntament amb la riera de Llitrà (dita també riera de Pacs), al nord-est de Vilafranca del Penedès (de la qual el separen els turons de Sant Pau), al centre de la comarca. Superfície molt plana.
Conreus de secà (cereals i, sobretot, vinya). Indústria vinícola (amb la presència de diversos cellers) i fabricació de materials per a la construcció. Granges avícoles. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població dispersa.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Genís, d’origen medieval, però bastida el segle XVII.
Dins el terme hi ha els veïnats de l’Agrícola, el Salinar i la Serra, i la urbanització Pacs Residencial.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 25,36 km2, 423 m alt, 8.984 hab (2016)
Situat a l’esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar).
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Els darrers decennis la població ha crescut notablement.
El poble és a l’esquerra de la riera de les Arenes; s’ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l’església parroquial és dedicada a sant Joan.
Dins el terme hi ha l’antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés del Munt (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d’interès.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Unió Excursionista
Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,07 km2, 388 m alt, 4.396 hab (2016)
Situat a l’extrem nord de la comarca, a l’est d’Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges.
La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s’ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d’orgues. Àrea comercial de Barcelona.
El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l’església parroquial de Sant Corneli, del segle XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató.
Dins el terme hi ha també el raval de la Font del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d’altres amb restes neolítiques i ibèriques.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 