Arxiu d'etiquetes: turisme

Calafell (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 20,38 km2, 67 m alt, 24.289 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.

La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l’agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. Àrea comercial del Vendrell. L’increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable.

El poble es troba en un turó presidit per les restes de l’antic castell de Calafell; se’n destaca l’església parroquial de la Santa Creu de Calafell, romànica, amb pintures murals.

Dins el terme, on s’han trobat rastres d’unes termes romanes a la partida del Vilarenc, inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdio i Televisió

Cadaqués (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeFestival de Música

Cabrera de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdio i Televisió

Bossòst (Vall d’Aran)

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bolvir (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Boí, vall de

(Alta Ribagorça)

Vall del Pirineu axial, travessada de nord a sud per la Noguera de Tor, amb els seus afluents, el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí.

Comprèn els municipis de la Vall de Boí, amb els termes de Barruera, Boí, Taüll, Cardet, Erill-la-vall i el santuari i balneari de Caldes de Boí, i Llesp, agregat actualment al Pont de Suert.

La serra de Cardet la separa de la vall de Barravés i els contraforts del massís de Comaloformo de la vall d’Espot i de la de Manyanet. Al nord, els alterosos massissos granítics de Besiberri, Comaloformo, Tumeneia i Montardo d’Aran la separen de la Vall d’Aran. Aquesta zona muntanyosa, juntament amb la vall d’Espot (Pallars Sobirà), forma el parc d’Aigüestortes i Sant Maurici.

El relleu ha estat modelat per les geleres i es caracteritza pels grans circs que s’hi obren i on es troba una important concentració lacustre (estanys de Cavallers, Negre, de Tumeneia, Travessani) i les petites valls encaixades (plana de Boí). Grans boscs i prats d’alta muntanya.

vall de Boí (Alta Ribagorça)Habitada des de temps antics (hi ha restes romanes), el poblament actual es fixà a l’alta edat mitjana. L’economia es basa tradicionalment en la ramaderia i, subsidiàriament, en l’agricultura, però a partir del 1950 sorgí l’explotació hidroelèctrica i la forestal, i el turisme, facilitades aquestes per la construcció de la carretera, així com per la modernització del balneari de Caldes de Boí i els nous hotels que han contribuït a l’increment de visitants.

Destaca l’important conjunt d’esglésies romàniques decorades amb frescos de Taüll, Erill-la-vall, Durro, Boí, Barruera, i, especialment, Sant Climent de Taüll.

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Begur (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBiblioteca

Arenys de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioClub Nàutic

Ametlla de Mar, l’ (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 66,86 km2, 19 m alt, 7.102 hab (2016)

0baix_ebre(ant: les Cases de l’Ametlla)  Situat al litoral, al nord-est de l’antic terme general de Tortosa i al límit amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre.

L’activitat econòmica tradicional del municipi és la pesca, especialment de peix blau. Tanmateix, en els darrers anys ha crescut l’interès turístic de la zona marítima, on s’han aixecat càmpings i hotels, alhora que, al costat dels vaixells de pesca, apareixien les embarcacions esportives.

El principal atractiu de la població marinera, que manté un tipisme característic, és la bellesa de les seves cales, com les de Forn i de Sant Roc, i les seves platges d’arenes grosses.

Dins el terme es troben la masia de Ponç, el petit port i cases de l’Estany, el castell de Sant Jordi d’Alfama i la torre de l’Àliga.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques