Arxiu d'etiquetes: turisme

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

18 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 67,55 km2, 30 m alt, 5.194 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall d’Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès.

Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a l’esquerra del Ridaura; l’església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc d’Aro, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la cova d’en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pol de Mar (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,45 km2, 5 m alt, 2.040 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d’aiguamolls convertida en parc natural (Aiguamolls de l’Empordà).

Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d’apartaments. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra del Fluvià. L’església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del segle X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

87 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,23 km2, 4 m alt, 21.721 hab (2017)

0baix_empordaSituat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s’estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l’extrem sud de la comarca. Boscos d’alzines sureres i pins.

Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l’alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L’activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l’activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l’antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l’església parroquial i el Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

25 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 53,72 km², 11 m alt, 14.902 hab (2017)

0montsia(o la Ràpita)  Situat al sector sud-oest del delta de l’Ebre (istme del Trabucador, península de la Banya i port dels Alfacs); accidentat a l’oest per la serra de Montsià; estany de l’Encanyissada.

Es conrea prop del 30% del terme, amb conreus de garrofers, olivera, vinya i ametllers, al secà i, arròs i cítrics, al regadiu, que és possible gràcies al canal de la dreta de l’Ebre. Compta amb una cooperativa agrícola i un sindicat arrosser. És el nucli mariner més important entre Tarragona i Castelló de la Plana; actualment hi ha un port esportiu, comercial i de pesca (cal destacar, per la seva importància, la captura de llagostins). Les salines, que ocupen el 19% de l’àrea no conreada, i ja explotades des del segle XIV, són les més importants de Catalunya. Les principals indústries es relacionen amb l’alimentària (derivada de l’agricultura), la química i la construcció. També cal esmentar la construcció de barques i, dins del sector terciari, el turisme. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.

La ciutat es troba a l’entrada del port dels Alfacs. Edificis neoclàssics (església nova). La situació correspon al lloc on hi hagué el castell de la Ràpita, al costat del qual s’establí el monestir de la Ràpita.

Ja al segle XVIII Carles III projectà la construcció d’un gran port al delta de l’Ebre i ordenà la construcció d’una gran ciutat, així com el canal de navegació d’Amposta a la Ràpita; la mort del rei i la falta de recursos feren abandonar el projecte.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut Els Alfacs

Salou (Tarragonès)

30 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)

0tarragonesSituat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.

L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.

El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Roses (Alt Empordà)

44 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

138 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Premià de Mar (Maresme)

10 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio