Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.
El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.
Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s’Alguer, prop de l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
És un centre d’estiueig.
Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.
Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.
Ha esdevingut un centre d’estiueig.
Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.
Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.
La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.
La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.
S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, situat a la desembocadura del Ter.
Primitiu nucli de pescadors, al segle XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l’interior.
Cap a la meitat del segle XIX, amb l’auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava, en especial des del 1950.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga.
Aprofitant terres dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d’un amarrador propi.
Disposa de port i aeroport esportius.
(Catalunya, 1986 – 2007)
Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.
La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.
El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).
Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus.
Hi havia hagut una almadrava fins al segle XIX.
Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.
L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.
Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.
Enllaç: Cantada d’Havaneres
Dades dels Països Catalans 