Arxiu d'etiquetes: transports

Eix Transversal

Deixa un comentari

(Catalunya)

Carretera número C-25 de l’interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km.

La construcció de l’Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic.

Comissió de Ports de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Barcelona, 1850 – 1860)

Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.

Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.

Camins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels

1 Resposta

(Barcelona, 1854 – 1861)

Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.

Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels

4 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1860)

Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.

La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).

El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).

Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels

5 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1875)

Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.

El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.

El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

Bendibérica

Deixa un comentari

(Pamplona/Barcelona, 1966 – )

Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.

Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.

El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.

Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’

6 Respostes

(Montsià, segle XVIII)

Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.

A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).

Transatlàntica, Companyia

8 Respostes

(Cuba, 1852 – )

Empresa de transports marítims. Fundada per Antoni López i López amb el nom d’Antonio López y Compañía. El 1861 obtingué en exclusiva els transports entre l’estat espanyol i les Antilles i des del 1877 obtingué també línies amb països sud-americans, les Filipines, etc.

El 1881 l’empresa es traslladà a Barcelona amb el seu nom actual i prosperà considerablement durant l’època dita de la Febre d’Or. Superà la crisi que suposà la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (1898) i el 1914 era la companyia marítima més important d’Espanya, amb 23 vapors en actiu (tonatge brut de 105.099 tones) i serveis propis o combinats, mercants i de passatgers, que cobrien la major part del món.

Actualment serveix, entre altres, les línies marítimes de Barcelona a La Guayra i Veracruz, per València i Cadis.

SEAT

1 Resposta

(Catalunya, 9 maig 1949 – )

(Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme)  Empresa fabricant d’automòbils. Promoguda per l’Instituto Nacional de Industria el juny de 1949 i fundada el 1950 amb una participació de FIAT i sis bancs espanyols. L’objectiu social era la fabricació d’automòbils a la Zona Franca de Barcelona, activitat en la qual jugà un paper pioner. Posteriorment s’acordà la construcció d’altres factories a Martorell (1972), el Prat de Llobregat (1979) i Pamplona (el 1975, després d’una operació comercial).

Des del 1978 patí una forta crisi, especialment després de la retirada de FIAT el 1980, i l’INI es va fer càrrec del control de l’empresa per garantir-ne la supervivència. El 1982 fou signat un acord de col·laboració amb Volkswagen, empresa a la qual fou venuda posteriorment.

Les despeses provocades per noves inversions (especialment una nova planta a Martorell) van fer necessari un nou pla de reestructuració, el desmembrament en diverses filials (entre elles la financera Fiseat) i la venda i tancament d’algunes plantes (com la de la Zona Franca).